Addicte a l’ismaïlisme, fou delegat del califa fatimita a Coràsmia com a cap de la secta i fou perseguit per l’ortodòxia islàmica. Autor d’obres religioses i filosòfiques en vers (Rawṣnā ī-nāma, ‘Llibre de la llum’; Sa'ādat-nāma, ‘Llibre de la felicitat’, etc), és famós, sobretot, pel Safar-nama, relació en prosa dels seus viatges a les ciutats santes de l’islam.