Antiga ciutat de la Lòcrida Ozòlia, fou base atenesa durant la guerra del Peloponès. Després d’Egos-pòtams passà als locres (404 aC), als etolis (338 aC) i, finalment, als romans (191 aC). A l’època bizantina fou coneguda amb el nom d’Épaklos (d’on la forma italianitzada Lepanto) i tingué una certa importància. El 1407 passà a poder dels venecians, que la fortificaren. Els turcs se n'apoderaren el 1499. Fou el lloc on es lliurà la cèlebre batalla entre els otomans i la Lliga Santa (batalla de Lepant).