El terme és de reduïdes proporcions. El riu entra engorjat al sector NW, prop de la presa del pantà d’El Regajo; les fonts hi són abundants (cal destacar la font de l’Esperança), i permeten el regadiu d’unes 120 ha (llegums i arbres fruiters sobretot). El secà (350 ha) és ocupat per vinya i oliveres. El 27% de la població activa es dedica a l’agricultura, el 15% a la indústria (fàbrica de rajoles) i el 40% als serveis. La tradicional activitat balneària (són nombroses les fonts mineromedicinals) ha perdurat en l’estiueig de famílies de la ciutat de València, viu ja al començament del s. XX; als voltants del poble hi ha un gran nombre de xalets. El poble (636 h agl [2006]; 383 m alt.) és a la dreta del Palància; és de carrers estrets i irregulars, al voltant de la plaça de l’Om. L’església parroquial (Santa Maria) conserva la imatge de la Mare de Déu de la Llum. D’origen islàmic, fou lloc de moriscs (190 focs el 1609) de la fillola de Sogorb. Jaume I donà el lloc al bisbe de Sogorb; després fou dels ducs de Sogorb i posteriorment l’adquirí Pere de Franquesa i Esteve, comte de Vilallonga (s. XVI-XVII).