De relleu montuós, té costes abruptes i retallades. Conreus de vinyes (és famós el seu vi blanc), oliveres, cítrics i figues. És molt notable el marbre que hom n'extreu en diverses varietats. La ciutat més important és Naxos, situada a la costa nord-occidental. Famosa en l’antiguitat (s. IX-IV aC) pel comerç de vi, Naxos fou la més prepotent de les Cíclades fins que, al s. VI aC, el govern aristocràtic fou substituït per la tirania dels Ligdams, sostinguda per Pisístrat. Motiu de discòrdia entre atenesos i perses, del 478 al 404 aC s’adherí a la lliga delioàtica. El 376 aC, a les seves riberes, els atenesos derrotaren la flota peloponèsia i obtingueren novament la supremacia naval. Conquerida pels romans després del domini macedoni, fou inclosa en la província d’Àsia (132 aC). A l’edat mitjana, després de la quarta croada, fou un domini indirecte de Venècia (ducat de Naxos). Ocupada pels turcs (1566-74), restà en llur poder fins el 1832, any que fou tornada a Grècia.