Professor a Lilla (1943) i a Estrasburg (1945). Afí al personalisme i originàriament vinculat a la revista “Esprit”, el seu pensament accentua l’intimisme més que no pas el factor social. Estudià particularment la filosofia de la religió anglesa del s XIX i més en concret la del cardenal Newman. Algunes de les seves obres són Personne humaine et nature (1943) i Intersubjectivité et ontologie (1974).