El record de les Açores i la memòria de la infantesa són els dos pols que centren la seva poesia, especialment al llibre Nem toda a noite a vida (1950). A O cavalo encantado (1963) la nostàlgia esdevé reflexió metafísica. Ha conreat el conte (Paço do Milhafre, 1924) i la novel·la: Mau tempo no canal (1944), mena de saga proustiana centrada en les Açores, una de les millors novel·les portugueses contemporànies. Fou un assagista i un investigador destacat (Relações francesas do Romantismo portuguès, 1937; Conhecimento de poesia, 1958; La génération portugaise de 1870, 1971, etc).