Membre del partit socialista, fou redactor i director d’Avanti fins el 1926. Amb motiu de la dictadura feixista s’exilià a França, i intervingué, amb la brigada Garibaldi, en la Guerra Civil Espanyola. El 1942 fou detingut pel govern de Vichy, però tornà a Itàlia, on fou empresonat fins a la desfeta del govern de Mussolini (1943). Començà llavors una agitada i brillant carrera política: secretari general del Partito Socialista Italiano (1944), els anys 1945-46 fou vice-primer ministre, i el bienni següent, ministre d’Afers Estrangers. Refusà la col·laboració amb els comunistes, però no amb la democràcia cristiana (1959 i 1962). Vice-primer ministre (1963-68), ministre d’Afers Estrangers (1968-69) i president del reunificat Partito Socialista Italiano (1968-69), l’any 1969 presentà la renúncia dels càrrecs que tenia dins el partit com a conseqüència del trencament de la unitat al si del partit socialista. Fou senador vitalici des del 1971 i president del Senat el 1979.