Estudià piano amb Joan Baptista Pujol i composició amb Gabriel Balart. Amplià els estudis al conservatori de París. Fou una figura essencial del renaixement musical català. Dirigí unes sèries de concerts simfònics que representaren una fita en la vida musical del país, celebrats a partir del 1886 al Liceu de Barcelona i des del 1892 en el marc de la Societat Catalana de Concerts. Fou el primer a interpretar, l’any 1900, les nou simfonies de Beethoven i obres de música contemporània (C.Franck, R.Strauss i V.d’Indy). Les seves obres corals mostren uns coneixements tècnics i estilístics tan extraordinaris que se situen al cim de la música d’aquesta modalitat. El seu talent musical posà en relleu el sentit poètic i dramàtic dels texts de Jacint Verdaguer. Destaquen les composicions La mort de l’escolà , Entre flors , Divendres sant , Cançó del pelegrí , Salve montserratina , Cançó de la moreneta i Cançó dels escolans . Autor de la simfonia Athalia (1876), estrenada al Liceu amb un gran èxit, i dels poemes simfònics Le triomphe de Vénus , estrenat a París el 1882, Spes , escrit per a ésser estrenat en la inauguració de l’exposició internacional de Boston, i la llegenda bretona Henora . Escriví també l’escena dramàtica La tempestad (1877), l’òpera Constanza (1878; estrenada al Liceu de Barcelona), l’òpera còmica Un rapto (1887) i la sarsuela dramàtica Corazón de fuego (1895), estrenada al Teatre Novetats, de Barcelona. Nicolau ha estat un dels forjadors de l’escola coral catalana moderna.
Antoni Nicolau i Parera
© Fototeca.cat
Compositor.