Es formà amb el seu pare, Andrea Pisano, el qual succeí en la fàbrica de la catedral d’Orvieto (1348-53); és autor, entre altres nombroses obres que li són atribuïdes (Mare de Déu de la Llet, al Museo Nazionale di San Mateo, de Pisa), de la Mare de Déu amb l’Infant de l’església de Santa Maria Novella, de Florència, i de la Mare de Déu del sepulcre de Marco Cornaro (~1635) a l’església de San Zanipolo, de Venècia, obres on introduí l’elegant sinuositat de les marededeus gòtiques franceses.