Enorgullida de la seva nombrosa fillada, es creia superior a Latona, però hagué de veure com tots els seus fills eren occits per Apol·lo i Àrtemis. Convertida en pedra pel dolor i transportada pels déus a Frígia, no parava de plorar. Aquest mite registrà moltes variants, sobretot a l’època hel·lenística, que inspiraren diversos autors (Ovidi, a les Metamorfosis). L’art antiga representa sovint Níobe en el moment de l’assassinat dels fills (Niòbides). N'han estat conservats exemples al Museo delle Terme de Roma (la Níobe procedent dels Jardins de Sal·lusti) i als Uffizi de Florència (que recorden el patetisme d’Escopes). Hom sap que Fídies desenvolupà el mite al tron del Zeus d’Olímpia, conegut a través de còpies neoàtiques.