L’origen és un conglomerat (zaibatsu) de més de setanta empreses del sector del metall que, controlades per l’industrial Yoshisuke Aikawa, es convertí en un dels primers grups industrials del Japó. A més d’automòbils, construí vaixells, avions i motors per a vehicles diversos. Molt lligat a l’exèrcit, contribuí decisivament a l’expansió militar japonesa a la Xina i al Sud-est asiàtic des dels anys trenta i, sobretot, a la Segona Guerra Mundial. Després de la guerra, el conglomerat fou dissolt i reconvertit en empresa amb domicili social a Yokohama, seu actual (amb una interrupció els anys 1968-2009 a Tòquio).
Dedicada exclusivament al sector automobilístic, a l’inici dels anys cinquanta començà l’expansió internacional, en la qual tingué una participació decisiva l’empresa britànica Austin. Des d’aquests anys fins a la dècada de 1980, a l’exportació succeí gradualment l’establiment de fàbriques de components i muntatge, procés generalment dut a terme a través d’aliances amb fabricants locals. A l’Estat espanyol entrà a l’accionariat de Motor Ibérica SA el 1980, que, amb tres plantes a Catalunya, aconseguí reflotar, i que controlà en pocs anys (Nissan Motor Ibérica). Malgrat ser un dels primers fabricants mundials del sector, diversos factors combinats, entre d’altres la persistent crisi financera del Japó, precipitaren Nissan a una successió de resultats negatius al llarg de la dècada de 1990.
El 1999 establí una aliança global amb Renault (ampliada el 2016 amb Mitsubishi) mitjançant un intercanvi d’accions, gràcies a la qual, juntament amb l’entrada d’un nou conseller delegat (2001), Carlos Ghosn —primer no japonès a dirigir una indústria nipona—, aconseguí retornar Nissan als beneficis. Les dificultats reaparegueren al final de la segona dècada del segle XXI, especialment a Europa, on la sobresaturació del mercat automobilístic i les noves normatives de la UE en matèria d’emissions (tot i ser Nissan el primer fabricant de vehicles elèctrics des del 2010) causaren fortes pèrdues. Aquesta crisi s’accentuà amb la detenció de Ghosn (2018) i s’accelerà pels efectes de la pandèmia de la COVID-19 (2020). L’aliança presentà aleshores un nou pla estratègic basat en el repartiment del mercat global: a grans trets, a Nissan li correspondria l’Amèrica del Nord, l’Orient Mitjà, la Xina i el Japó, a Mitsubishi la resta de l’Àsia i Oceania, i a Renault Europa i Llatinoamèrica. A Europa, Nissan només conservava la fàbrica de Sunderland (Anglaterra). El nou pla comportava el desmantellament de les tres plantes de Nissan Motor Ibèrica a Catalunya, que Nissan anuncià el maig del 2020.