Creada per l’editor Josep M. Cruzet, començà el 1951 als locals de l’antiga Llibreria Catalònia, i amb un caràcter íntim, amb la concessió dels premis Joanot Martorell de novel·la i Ossa Menor de poesia de l’editor Josep Pedreira. El nom prové de la festivitat del 13 de desembre, Santa Llúcia, data en la qual s’havia adjudicat el premi Crexells de novel·la. El 1953 hom hi afegí els premis Víctor Català (narracions, que el 1998 canvià el nom pel de premi Mercè Rodoreda) i Aedos (biografia) —que s’atorgà anualment fins el 1964—, i el 1959 el Maspons i Camarasa, després Catalònia (monografies comarcals), que deixà de ser convocat al principi dels anys vuitanta.
El 1959 el premi de poesia Ossa Menor passà a denominar-se premi Carles Riba, en homenatge al poeta mort aquell mateix any. El 1960 hi fou incorporat el Sant Jordi (novel·la) —i deixà d’ésser convocat el Joanot Martorell—, i s’incrementaren la concurrència i la projecció pública de la festa. Des del 1963 se’n feu càrrec Òmnium Cultural i, a més de continuar el Sant Jordi, fundà els premis Josep M. Folch i Torres (narrativa infantil), Joaquim Ruyra (narrativa juvenil) i Josep Maria de Sagarra (teatre), atorgat del 1963 al 1973, i cercà la col·laboració d’altres editorials.
Posteriorment, hom hi afegí els premis Òmnium de comunicació en mitjans audiovisuals (des del 1983), que des del 2017 adoptà el nom de premi Muriel Casals de Comunicació; l’Internacional Joan Baptista Cendrós a les persones, entitats o iniciatives que han defensat internacionalment la llengua i la cultura catalanes (2008), i el Frederic Roda de textos teatrals (2014).
Entre el 1951 i el 1971 la festa se celebrà en format de sopar literari a la ciutat de Barcelona. De la Llibreria Catalònia l’acte passà a diversos hotels de la capital. El 1970 no se celebrà, perquè els organitzadors hi renunciaren per motius cívics (coincidència amb l’anomenat procés de Burgos), bé que hom donà els premis a la seu d’Òmnium Cultural, i el 1971 es feu sense el sopar, al Palau de Congressos de Montjuïc. Des del 1972 també rebé el nom de “Festa de les Lletres Catalanes”, sense perdre la referència al nom d’origen.
L’any 2008 la vetllada canvià de format, i el lliurament dels premis literaris s’integrà en un espectacle creat expressament per a l’ocasió i emès en directe per Televisió de Catalunya. Dos anys més tard deixà de celebrar-se el tradicional sopar i la Nit de Santa Llúcia consolidà el format d’espectacle televisiu emès des d’algun teatre o auditori del país.
Des del 1972 ha estat itinerant: Tarragona (1972), Vic (1973), Lleida (1974), Barcelona (1975, al Palau Nacional, la primera del postfranquisme i la més concorreguda), Girona (1976), l’Espluga de Francolí (1977), Badalona (1978), Reus (1979), Barcelona (1980), Terrassa (1981), Tortosa (1982), Mataró (1983), Barcelona (1984), Igualada (1985), Sabadell (1986), Manresa (1987), Perpinyà (1988), Terrassa (1989), Torelló (1990), Barcelona (1991), Puigcerdà (1992), Barcelona (1993), Solsona (1994), Olot (1995), Mataró (1996), Vilanova i la Geltrú (1997), Vilafranca del Penedès (1998), Lleida (1999), Barcelona (2000), Vic (2001), Sant Cugat del Vallès (2002), Granollers (2003), Badalona (2004), la Seu d’Urgell (2005), Girona (2006), Reus (2007), Barcelona (2008), Terrassa (2009), Viladecans (2010), Barcelona (2011), Tarragona (2012), Manresa (2013), Barcelona (Gran Teatre del Liceu, 2014), Tortosa (2015), l’Hospitalet de Llobregat (2016), Barcelona (2017), Sabadell (2018), Santa Coloma de Gramenet (2019), Barcelona (des del 2020), sempre precedida d’altres actes culturals. Les edicions del 2017, 2018, 2019 i 2020 estigueren marcades per l’absència del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, en presó preventiva per motius polítics.