Fou ministre d’agricultura (1911-14) i del tresor (1917-19); essent president del govern (1919-20) hagué d’afrontar la crisi economicosocial de la postguerra. Oposat al feixisme, s’exilià a França (1924), fou detingut pels alemanys (1943) i deportat a Salzburg. En tornar, el 1945, fou un dels fundadors de la unió democràtica nacional i senador (1948-53).