Després d’un llarg període d’estudis als EUA, s’ocupà de la direcció de les fàbriques d’armes i explosius que el seu pare havia fundat a Peterburg, Estocolm, Krummel i Winterviken. Els procediments que ell adoptà per a millorar el rendiment i la seguretat de la nitroglicerina el portaren al descobriment de la dinamita (1866) i de la gelatina (1875), i més tard al de la pólvora sense fum o pólvora balística (1888). També patentà procediments de la seva invenció per a la destil·lació contínua del petroli, un fre automàtic i calderes inexplotables. Enriquit per la venda de les patents dels seus explosius (que feren més devastadores les guerres), volgué compensar el mal que involuntàriament havia fet a la humanitat amb la institució dels premi Nobel.