Ocupa el desè lloc de la sistematització genealògica que va d’Adam, l’epònim de la humanitat, fins al Diluvi. Al moment del Diluvi, segons la narració del Gènesi, construí una arca (arca de Noè), on se salvà ell i la seva família i una parella d’animals de cada espècie. En el Diluvi, Noè té el paper que, amb altres noms, tenia l’heroi de les tradicions sumèria, assíria i babilònica, amb la diferència que la Bíblia atribueix a Henoc, l’home just, el privilegi d’ésser transportat al món diví, mentre que Noè, també home just, encapçala només les genealogies dels nous pobladors de la terra. La narració que fa de Noè el primer viticultor volia explicar, per una facècia del seu fill petit, la sort del poble cananeu, sotmès al domini d’Israel des del temps de Salomó.