La capital és Santa Fe (62 614 h [est 1995]). Comprèn la part sud de les muntanyes Rocalloses i una part de l’altiplà del Colorado; és molt accidentat, amb altituds superiors als 3 000 m. El sector SE és constituït pel Llano Estacado. És de clima semiàrid. El Río Bravo, el més important, travessa l’estat de nord a sud, juntament amb el Canadian i el Pecos. La densitat de població és de les més baixes dels EUA (uns 5 h/km2), però el creixement demogràfic és ràpid, i més del 65% de la població és urbana. La ciutat més important és Albuquerque. Té agricultura i ramaderia (bestiar boví i oví). Té també jaciments miners de primera magnitud: urani (més del 65% de les reserves dels EUA), petroli, plom, gas natural, carbó, coure i sals potàssiques. Explorat per Álvar Núñez Cabeza de Vaca el 1536 i per Francisco Coronado el 1540, el territori fou colonitzat per Juan de Oñate el 1598, malgrat l’oposició dels indis. Al s XVIII la colonització fou essencialment a càrrec dels franciscans, fet que provocà enfrontaments amb les autoritats civils. Una revolta dels indis pueblos (1680-92) fou vençuda pel capità general Diego de Vargas, però els conflictes amb els indis i els francesos veïns persistiren. El 1821 passà a formar part de Mèxic; però, envaït en 1846-48 pels nord-americans, fou cedit als EUA pel tractat de Guadalupe-Hidalgo i el 1850 n'esdevingué territori. Els confederats l’envaïren temporalment el 1862 i després de la guerra civil els indis apatxes i navahos renovaren llur resistència fins el 1885. La construcció del ferrocarril el 1878 significà una ràpida expansió de la ramaderia, la mineria i fins i tot l’agricultura a les vores del riu Pecos. El 1912 esdevingué l’estat 47 de la Unió. Les mines de potassa i el petroli rellançaren l’economia des del 1930, i s’hi afegiren les activitats militars i nuclears des del 1945.