De primer fou només una actitud crítica, manifestada mitjançant la revista Cahiers du Cinéma, però ràpidament es consolidà, i el 1959 dos joves realitzadors aconseguiren a Canes els premis al millor film (Orfeu negro, de Marcel Camus) i el millor realitzador (François Truffaut per Les quatre-cents coups). A partir d’aquell moment la indústria cinematogràfica francesa obrí les portes a una sèrie de nous realitzadors —procedents sovint del camp del curtmetratge i de la crítica—, que imposaren una valoració nova de la capacitat expressiva de la imatge per ella mateixa, com ja havien fet els grans clàssics del cinema (Griffith, Eisenstein, Chaplin, etc.). Contra el cinema de productor o de guionista, crearen un cinema d’autor, manifestat a través de la realització. Impulsaren aquest moviment el crític cinematogràfic André Bazin i els realitzadors Louis Malle, François Truffaut, Jean-Luc Godard, Alain Resnais, Claude Chabrol, Eric Rohmer, Jean Pierre Melville, Alexandre Astruc, Jacques Démy, Georges Franju, Jacques Doniol-Valcroze, Agnès Varda, Jacques Rivette, Pierre Kast, Jacques Baratier, Michel Drach, Chris Marker i d’altres.