Lluità a favor d’Isabel II a la primera guerra Carlina. Hagué d’exiliar-se (1841-43) per la seva oposició a Espartero. Ascendit a general (1845), combaté els republicans i els carlins a Catalunya, i defensà Girona dels atacs de Cabrera. Esdevingué antimonàrquic, i fou desterrat a les Canàries (1866); en triomfar la revolució del 1868 fou capità general de Catalunya (1868-69) i de Castella la Vella. Lluità novament contra els carlins a Catalunya, i fou ministre de la guerra (1873). Durant la restauració fou confinat a les Canàries (1876-79) i a Madrid (1879-80). Publicà obres de tema militar, com Táctica elemental de infantería... (1860).