Estudià teologia a Barcelona i ingressà a la Companyia de Jesús el 1754. Expulsada aquesta (1767), s’establí a Ferrara (Itàlia), on publicà Riflessioni imparziali sopra l’umanità degli spagnoli nell’ Indie... (1780), obra en la qual defensava l’obra colonitzadora castellana a Amèrica contra les opinions de Bartolomé de Las Casas i de l’Abbé Raynal. Fou traduïda al castellà a Madrid (1782) i a Cervera (pel seu germà Josep de Nuix i de Perpinyà, 1783). Germans seus foren també Francesc de Nuix i de Perpinyà (mort vers el 1804), primer baró de Perpinyà, i Rafael de Nuix i de Perpinyà (Torà 1741 — Ferrara 1802), que estudià a Cervera, on fou deixeble de Bartomeu Pou, ingressà a la Companyia de Jesús i, com el seu germà, s’exilià; és autor de De vita et moribus Blasii Larraz... (1798) i d’obres teològiques, en llatí. Emprà els pseudònims Alethino Philolay i Titi Carici. Besnet del seu germà Francesc fou Antoni de Nuix i d’Espona, diputat carlí per Cervera el 1883.