És formada per l’ampli aiguavés del riu de Núria , afaiçonat en una massa de llicorelles i de gneis a causa de la metamorfització dels sediments paleozoics per un magma granític. Formen la capçalera el torrent de les Molleres (que neix al pic de la Fossa del Gegant, 2 805 m alt.), el de Noufonts (al pic de Noufonts, 2 864 m), el de la coma d’Eina (al pic d’Eina, 2 794 m), el de Finestrelles (al coll de Finestrelles, 2 590 m) i el del Puigmal (al Puigmal, 2 913 m). El riu és embassat prop del santuari en un pantà regulador, i s’encaixa aviat a les gorges de Núria , de més de 3 km de llargària i amb un desnivell d’uns 700 m a la riba esquerra amb les roques de Totlomón. Les gorges i les cascades que s’hi originen són degudes a la difícil represa per l’erosió fluvial del modelat glacial quaternari (vall suspesa) damunt uns gneis molt durs. El canal del Freser comunica les aigües d’ambdós rius i mou unes centrals hidroelèctriques. El clima fred (-15°C de mínima anual mitjana) i plujós (uns 1 000 mm anuals) explica els mitjans de vida: ramaderia (bestiar vaquí, oví i cavallí), que aprofita les pastures de genciana alpina i pèl caní, i turisme, atret pel santuari, el paisatge i la neu. Hi ha un tren de cremallera que va des de Ribes de Freser fins al santuari, instal·lat el 1931. La carretera es detura a Queralbs (una prolongació fins al santuari resta interrompuda de fa anys). Per als esports de neu i l’excursionisme hi ha, a més dels establiments hotelers del santuari, un antic hotel, avui residència per a joves, gestionada per la Generalitat, dos allotjaments, dos refugis, una escola d’esquí, tres telesquís i una pista de glaç.
La vall de Núria
© Fototeca.cat