Estudià retòrica i filosofia a Palma. Lluità al Principat contra els francesos (1808). Pres i deportat a Anvers, hi cursà medicina i cirurgia, de les quals es doctorà el 1815. La seva actuació durant la pesta de Son Cervera (1820), que descriví més tard en unes Reflexiones... (1821), li valgué el títol de metge militar. Catedràtic a la facultat de medicina de Madrid (1829) durant la primera guerra Carlina fou metge de cambra de Carles Maria Isidre de Borbó, però després passà al bàndol d’Isabel II i fou diputat a corts per les Balears.