i Observatori Fabra | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Observatori Fabra

L'Observatori Fabra, a Barcelona
© Fototeca.cat
meteorologia meteor
Observatori i institució científica dependent de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Situat a una altitud de 413 m, en un contrafort de la muntanya del Tibidabo, a Barcelona, inicialment fou projectat al cim per Josep Domènech i Estapà i Eduard Fontserè el 1895. Construït a l’emplaçament actual sota la direcció del primer, amb l’assessorament científic de Josep Comas i Solà, l’edifici actual es deu al suport econòmic de Camil Fabra. Inaugurat el 7 d’abril de 1904 pel rei Alfons XIII, en fou primer director el mateix Comas i Solà. El 1912 la direcció es desdoblà i les seccions meteorològica i sísmica foren confiades a Eduard Fontserè.

Una part de la secció astronòmica, la biblioteca i la sala de conferències ocupen la planta principal, on hi ha el cercle meridià reversible de 20 cm d’obertura i 2,40 m de distància focal; a la part oriental de l’edifici sobresurten la torre i la cúpula de la ullera equatorial astrofotogràfica Mailhat, amb un objectiu de 38 cm de diàmetre i 6 m de distància focal quant a la ullera visual i amb un objectiu fotogràfic de 38 cm i 4 m respectivament. El centre disposa també de l’instrumental procedent de l’observatori particular de J. Comas i Solà. La secció meteorològica és molt completa (amb anemòmetre d’aspiració i pluviògraf d’intensitats Jardí) i s’ocupa de la climatologia local. La sísmica posseeix diversos equips de sismògrafs: dos pèndols Mainka (de 150 kg), instal·lats els primers anys de la direcció d’E. Fontserè, que registren les vibracions horitzontals, i un pèndol Vicentini per a les verticals; el 1964 hom hi instal·là les tres components d’un sismògraf Hiller-Stuttgart; i el 1983 entrà en funcionament un sismògraf Teledyne-Geotech de molt alta sensibilitat. Amb aquest instrumental intervé en la sismologia mundial i estudia especialment la sismicitat regional.

La secció astronòmica millorà el seu instrumental adquirint el 1982 un monocomparador PEK2, per a la mesura de les plaques fotogràfiques, i un ordinador electrònic, per a realitzar els càlculs corresponents; efectua determinacions sistemàtiques de les posicions dels asteroides i de cometes, amb una precisió molt elevada, segons programes internacionals. Entre els descobriments més destacats de l’observatori cal esmentar una dotzena d’asteroides i dos cometes, i la identificació de l’atmosfera del satèl·lit de Saturn, Tità (1907, confirmada el 1944). L’any 2017 la Unió Astronòmica Internacional donà el nom del director de l’Observatori a un satèl·lit descobert des d’aquest el 1941 (Jorgenúnez, que fins aleshores era conegut pel número 4.298).

Les tres seccions fan importants i nombroses publicacions, i les millores d’instrumental els últims anys han estat possibles gràcies a ajuts d’organismes oficials i també de particulars. 

L’Observatori, d’altra banda, duu a terme una activa labor de divulgació. Han estat directors del centre Josep Comas i Solà, Eduard Fontserè i Riba, Isidre Pòlit i Buxareu, Joaquim Febrer i Carbó, Josep Maria Codina i Vidal (1971-2015) i, des del 2015, Jorge Núñez de Murga. El 1986 establí una estació sismològica a Fontmartina, al massís del Montseny. Des del 2011 gestiona el Telescopi Fabra-Roa (anomenat Fabra II) al Parc Astronòmic Montsec, projecte conjunt amb el Real Instituto y Observatorio de la Armada (ROA) de Cadis i la Universitat de Barcelona (TFRM).

L’any 2014, el conjunt arquitectònic de l’Observatori fou declarat bé cultural d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya. L'any 2017 finalitzà una restauració en profunditat de l'edifici i de la cúpula, a la qual s'instal·là un nou mecanisme de rotació.

Col·laboració: 
JIg
Data de revisió: 
2017-07-04
Llegir més...