Sembla que era d’origen aragonès i que fou monjo de Subiaco. Des del 1398 era a la cort papal d’Avinyó. Entre els anys 1399 i 1412 fou confessor de Benet XIII, en el qual càrrec succeí Vicent Ferrer. Abans del 1408 fou nomenat abat de Sant Joan de la Penya i el 1410 bisbe d’Elna, bé que regí el bisbat en nom seu Esteve d’Agramunt, prior de Gualter, fins al 1417. Es retirà de l’obediència a Benet XIII i el 1417 formà part de l’ambaixada a Peníscola per a demanar al papa la renúncia. Féu ampliar l’església de Sant Joan el Vell de Perpinyà, on residia. És autor d’una crònica sobre els fets ocorreguts a la cort papal d’Avinyó, en els quals prengué part.