La capital és Columbus. Limita amb Michigan al N, Pennsilvània i Virgínia de l’Oest a l’E, Kentucky al S i Indiana a l’W. Ocupa una regió plana que forma part de l’altiplà apalatxià i que comprèn la part dreta de la conca del riu Ohio. És drenat per diversos rius (Muskingum, Scioto, Miami, Sandusky, Maumee, etc). Ocupa el sector oriental de l’actual Corn Belt, bé que, en l’activitat agropecuària, predomina la cria de bestiar boví de llet. Té més importància l’activitat industrial, afavorida per l’existència de petroli i gas natural i també per la proximitat de conques hulleres; així, Ohio ocupa el tercer lloc als EUA, després de Nova York i Califòrnia. La metal·lúrgia de base i de transformació, les construccions mecàniques i elèctriques, el material de transport, les indústries químiques, alimentàries i de la fusta són les principals branques industrials, localitzades amb preferència als grans nuclis urbans, com Cleveland, Cincinnati, Columbus, Dayton, Youngstown Warren, Canton, Toledo i Springfield. La població (105 h/km2) és majoritàriament blanca (prop del 90%) i urbana (més del 70%). Habitat per tribus miamis, shawnees, ottawas i iroqueses, el territori del NW fou explorat al s XVII per jesuïtes francesos, pel cavaller de La Salle (1670) i pel capità Celoron (1749). La guerra anglofrancesa (1753-63) significà l’eliminació del projecte francès d’unir les colònies canadenques amb la Louisiana per la vall del riu Ohio. El 1803 esdevingué el 17è estat de la Unió, però mancava de població i de tradició. Un fort corrent immigratori que començà amb la fugida de mormons de Nova York rellançà la seva economia ramadera i agrícola. El 1870 passà temporalment sota el control de la Standard Oil.