Jaume d’Olesa i Sanglada

(ciutat de Mallorca, segle XV — ciutat de Mallorca, segle XVI)

Filòsof i poeta en llatí i català.

Fill de Rafael d’Olesa i Pont. Ciutadà honrat de Mallorca. Fou jurat el 1487 i el 1489. Participà el 1486 al certamen poètic valencià en honor de la Puríssima Concepció i és autor d’altres poesies en català de tema religiós. Deixeble de Bartomeu Caldentei, poesies seves llatines figuren en publicacions d’aquest; intervingué en les disputes lul·lianes mallorquines i escriví un opuscle contra Pere Daguí. És autor de Liber de lege christiana (1515), seguit d’unes lamentacions místiques en vers que denoten el seu lul·lisme i antiaverroisme, d’uns Commentaria super arte R.Lullii (1518), que inclouen la part més important de la seva producció en llatí, i de Spill de bé viure i bé confessar, en prosa (1515), clos amb una Adoració a les cinc plagues, en vers, la seva millor obra. El 1521 envià al papa LleóX un llibre Contra errores Martini Lutheri, avui perdut, la primera obra polèmica contra Luter escrita a l’Estat espanyol. Contribuí econòmicament a la fundació del col·legi de la Criança de la ciutat de Mallorca.