A la capçalera d’aquesta vall, als vessants meridionals del massís de Madres hi ha el Gorg Negre (2 082 m alt), que forma part dels gorgs de Noedes. En aquesta part alta destaquen, a la serralada que separa les valls d’Évol i de Cabrils, el pic de la Pelada (2 370 m alt) i el puig d’Escotor (2 292 m alt), i al límit amb la vall de Noedes, el Montcoronat (2 172 m alt). Dins el municipi hi ha la més important fàbrica d’electricitat del Conflent, la central d’Oleta, que aprofita l’aigua conduïda de la Tet a 228 m d’altura, amb una potència instal·lada de 12 kW i una producció mitjana de 43 milions de kW/h. Modernament s’ha establert la fàbrica Comifluor, vora la Tet, que treballa la fluorita que s’extreu en quantitats importants de les mines d’Escaró i de Saorra. La superfície agrícola es limita a 54 ha, la major part de les quals són de pastures i farratge (34). Vora la Tet es localitzen els conreus (10 ha d’hortalisses i 1 ha de cereals). El cens ramader dóna 30 caps de bestiar boví i 170 de cabrum. El poble (493 h agl i 39 h diss [1982]; 613 m alt) s’estén al llarg de la carretera de Perpinyà a la Cerdanya, damunt la vora esquerra de la Tet, des de la confluència conjunta amb el riu d’Évol i la riera de Cabrils. El lloc és esmentat ja el 875, a la baixa edat mitjana, com el centre del vescomtat d'Évol. El municipi comprèn, a més, els pobles d'Évol i de Tuïr d’Évol, el castell d'Évol i la bastida d'Oleta.
Oleta
© Fototeca.cat