Estudià dret a Tolosa i a Lleida i, després, retòrica a Salamanca. Primer professor de dret romà a l’estudi general de Lleida, passà a Barcelona a exercir l’advocació fins el 1584 que fou elegit auditor de l’audiència reial i, poc després, advocat fiscal. Obtingué el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona. Escriví unes glosses In usaticum ''Alium namque ' i un tractat De Iure Fisci, libroX constitutionum Catalonicarum, commentarii , seguit d’una Brevis summa et explicatio iurium regalium, quae Rex Aragonum et comes Barcinonensis exercet cum debita moderatione in bonis et personis ecclesiasticis provinciae Cataloniae (editat a Barcelona el 1600). Però la seva obra més popular, utilitzada i citada pels juristes catalans dels s. XVII-XIX amb reiteració, que es distingí pel seu bon mètode, exactitud, claredat de conceptes i correcció en l’expressió, encaixant el seu contingut romanista amb el dret privatiu del Principat, fou el Comentarium de actionibus , obra iniciada a Lleida, però pràcticament redactada a Barcelona els darrers anys de la seva vida, que, mort Olibà, publicà, en dos volums, el seu gendre Hipòlit Montaner (Barcelona 1606).