Fill d’Ermemir de Besora (Besora) i germà de Gombau de Besora. El 997 tenia un benefici eclesiàstic a Barcelona. Nomenat bisbe d’Elna, intervingué en tots els afers religiosos importants del país, com en la restauració de les canòniques de Barcelona (1009) i d’Urgell (1010), i en l’elecció del bisbe Borrell de Vic (1010).