Participà en la guerra contra la França revolucionària i en la guerra contra Napoleó: el 1811 defensà amb èxit Tarifa –fet que li valgué el títol de comte de Tarifa (1836)–; el 1813 substituí Luis de Lacy com a capità general de Catalunya. Fou partidari d’una major tolerància envers els afrancesats. Rebé Ferran VII, en nom de la Regència, a la riba dreta del Fluvià, aleshores fronterer amb el territori ocupat per França, li presentà la constitució del 1812 i l’acompanyà durant el seu trajecte per Catalunya. Destituït, amb tot, per afecte als constitucionals, fou confinat a Sigüenza. Durant el Trienni Constitucional exercí, de nou, càrrecs públics i posteriorment lluità contra els carlins. Escriví un Diario de les operacions militars de 1811-12 (1814) i unes Memorias de los años de 1814 y 1820 al 24, publicades pòstumament el 1858.