Es doctorà en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona al principi de la dècada de 1970 amb la tesi Historia del movimiento obrero en Cataluña (1840-1843) (1973), dirigida per Emili Giralt. Fou un historiador que des de fora del món acadèmic i amb totes les dificultats que aquest fet implica, sabé superar entrebancs i desànims, guanyant-se, amb un treball de recerca digne, un lloc en l’espai historiogràfic català.
El conjunt de la seva obra, centrada en el període de les bullangues barcelonines de la primera meitat del segle XIX (1835-43), és de referència obligada per a tots aquells que volen estudiar, centrant-se en els aspectes polítics, ideològics i socials, el trànsit de l’Antic Règim a la moderna societat liberal. Ja abans de la seva tesi doctoral havia publicat alguns treballs, entre els quals cal destacar Orígenes de la industria eléctrica barcelonesa (1961), realitzat amb José Luis Martín Rodríguez, o les diverses antologies de documents polítics i ideològics, precedides de pròlegs explicatius, que publicà entre el 1969 i el 1973: Introducció del socialisme utòpic a Catalunya, 1835-1837 (1969) i Milà de la Roca, escriptor i activista contrarevolucionari (1840-1843) (1973).
El 1973 edità El moviment obrer a Catalunya, 1840-1843. Textos i documents, obra basada en la seva tesi de doctorat, que aportava important documentació sobre els orígens del moviment obrer català i que obria el camí per a l’estudi de l’obrerisme català en la difícil conjuntura política del final del franquisme. L’autor feia temps que treballava en el tema; de fet, el juliol del 1968 ja havia avançat alguns detalls de la seva recerca en l’article “Balmes i el moviment obrer a Catalunya del 1840 al 1843”, aparegut en la revista Serra d’Or.
Després del 1973 deixà de publicar recerca històrica per retornar, el 1981, amb l’edició anotada d’un manuscrit redactat en català per un liberal anticlerical anònim que es conserva a la Biblioteca de Catalunya, i que titulà Successos de Barcelona, 1822-1835. Des de la publicació d’aquest treball, la seva producció historiogràfica es tornà a interrompre, i deu anys després, el 1991, retornà al panorama historiogràfic amb l’article “Quatre personatges de la Barcelona liberal i revolucionària”, publicat dins la Miscel·lània d’homenatge a Josep Benet, i col·laborà en el Diccionari d’Història de Catalunya editat per Edicions 62 (1992). El primer treball ja anunciava la publicació de Les bullangues de Barcelona durant la primera guerra carlina (1835-1837) (1993, vol. I; 1994 vol. II), obra de més gran abast, que pretenia oferir una visió de conjunt de les bullangues barcelonines del període 1835-37. El llibre posava de manifest el minuciós treball de recerca desenvolupat per l’autor durant anys, però evidenciava un cert desfasament respecte a les darreres investigacions publicades sobre el tema. Aquestes mancances es tornaren a posar de manifest en el llibre Fonaments de la ideologia liberal-conservadora. La dictadura del baró de Meer (1837-1839) (1996), petit treball que es pot interpretar com la peça que faltava en el fris que Ollé dedicà al conflictiu i complex període de les bullangues, ja que cronològicament enllaça els estudis que havia realitzat sobre els períodes 1835-37 i 1840-43. Aquest treball contribueix a millorar el coneixement que es té sobre el període, però també posa de manifest els grans problemes metodològics i documentals amb els quals s’han d’enfrontar els que volen historiar aquella època. En aquesta darrera fase de la producció historiogràfica, l’autor, a més de la publicació dels treballs individuals abans esmentats, coordinà del diccionari biogràfic Homes del catalanisme. Bases de Manresa. Diccionari biogràfic (1995).
També és autor, entre d’altres, d’Un siglo de magnicidios (1964), Metges i farmacèutics catalanistes (1880-1906) (2001), Matiners (febrer, 1847-1848) (2007), Oligarquia espanyola. Burgesia catalana. Eleccions generals de 1850. Legislatura parlamentària 1850-1851 (2010), Divagacions d’un lector sobre guerres i entreguerres (2014), Catalunya sota l’autoritarisme del govern Bravo Murillo (1852) (2015) i Primer any del bienni progressista, algunes aportacions. Barcelona (juny, 1854-1855) (2018). Edità El príncipe. Comentado por Napoleón Bonaparte (1970), de Maquiavel.