Jove, marxà de casa per combatre en les files carlines, de les quals fou nomenat oficial. El 1875, intervingué en el setge de la Seu d’Urgell; fou empresonat per les tropes del general Martínez Campos. Fou militant actiu del Partit Tradicionalista, i gran defensor de la causa carlina. Fundà i dirigí, a Barcelona, “Lo Crit de la Pàtria” (1883) —per articles del qual fou empresonat diverses vegades—, “Lo Crit d’Espanya” (1889), “La Carcajada” i “El Estandarte Real”. A Catalunya fundà diverses associacions catòliques. El 1892 emigrà a Amèrica i residí a Buenos Aires, on dirigí les revistes “El Legitimista Español” i “España”. Fou president honorari del Cercle Tradicionalista de Buenos Aires. És autor de les obres Carlos V. Estudio biográfico por un contemporáneo (1885), La España carlista (1885), Episodios tradicionalistas (1886), Ramillete de flores republicanas (1887) i Álbum de personajes carlistas (1887-91).