Eclesiàstic, fou beneficiat de la seu de València i succeí Francesc Vives com a mestre de capella de Sogorb (1771-79). Autor de Domine ad adjuvandum, d’un Beatus vir, un Laudate Dominum i de diversos Magnificat, obres que són en llur majoria per a veus i acompanyaments instrumentals. També escriví l’obra Alegóricos métricos (1768). Posteriorment compongué un Miserere a vuit veus (1776), un Dixit Dominus (1787) i diversos villancicos, composts entre el 1771 i el 1786, entre els quals destaca Qué belicosos ecos (1786).