El territori, muntanyós i aspre, és dominat pel puig d’Olocau (1 203 m alt.) i drenat pel barranc de la Mola i la rambla de Cantavella, afluents del Bergantes. L’horta ocupa només unes 20 ha, i el secà 558, dedicades principalment a cereals. La resta del terme es reparteix entre boscs de pins (400 ha), pasturatges pobres i garrigars. La ramaderia ovina (uns 1 200 caps) té una certa importància. L’emigració va despoblant lentament el municipi. La vila (85 h agl [2006], olocauins; 1 042 m alt.) és al peu del puig d’Olocau (coronat per les ruïnes de l’antic castell d’Olocau. L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu del Populo; dins el terme hi ha l’ermita de la Mare de Déu de la Taronja. Població d’origen islàmic, fou conquerida el 1271, any en què fou atorgada la carta de població. Pertangué als hospitalers i, posteriorment, formà part del terme general de Morella. És l’única població de la comarca inclosa a l’arquebisbat de Saragossa.