La major part del terme és a menys de 50 m d’altitud, i els barrancs de l’Alberca i de la Marjal van a morir a antics aiguamolls. El secà cobreix 548 ha on la vinya ocupa el 27% dels conreus, i la resta ametllers, garrofers i cereals. El regadiu (aigua elevada) ocupa 347 ha d’horta i 88 ha de cítrics i hortalisses. La seda, important al s. XVIII, i el bestiar menut (més de mil caps al s. XVI) han desaparegut. Al capítol industrial només cal destacar una empresa d’estructures metàl·liques establerta el 1966 amb plantilla forània, que fabrica jàsseres, bigues i armadures destinades a naus industrials i a bastiments d’habitatges; la matèria primera són laminats de la factoria de Sagunt en contingents que superen les 10 000 tones anuals. Hi ha també un petit establiment de plàstics i magatzems de preparació de fruita. La població, després de l’expulsió dels moriscs, no es recuperà fins al s. XVIII; el 1835 tenia ja 1 350 h, i el 1857 2 598 h. Una forta emigració del començament del s. XX implicà un retrocès (2 289 h [1920]), del qual no es reféu fins el 1970, gràcies als immigrants, que constituïen el 25% de la població (777 procedien de la comarca, 222 de la província i 578 de la resta de l’Estat espanyol). La vila (5 448 h agl [2006], ondarencs o ondarenys ; 36 m alt.) és a la dreta del Girona. L’església parroquial de Santa Anna, que havia depès de la de Dénia, s’independitzà el 1544. El 1611 hom hi establí un convent de mínims, l’església del qual encara és oberta al culte. Població d’origen islàmic, fou un important lloc de moriscs (160 focs el 1609), centre d’una fillola. Fou de la jurisdicció dels Cardona, marquesos de Guadalest. El municipi comprèn, a més, el poble de Pamis i la masia i antic lloc dels Vinyals.
L’ajuntament i l’església d' Ondara
© Fototeca.cat