Al fons de la foia, al S de la vila, hi ha la Marjal, pla gairebé sense pendent, a 655 m alt., d’uns 6 km 2 , que fou dessecada a la fi del s. XVIII. Hi té el seu origen teòric el riu Verd o de Montnegre. També s’hi aboca el glacis del pla d’Onil des dels alts de Biscoi. Els terrenys no conreats ocupen el 50% del terme (garriga i pasturatges). Un extens secà (1 982 ha) conserva unes 700 ha de vinya, però les oliveres i els cereals minven. El regadiu abasta unes 120 ha. Ja el 1845 hi havia una fàbrica de draps de totes classes i quatre terrisseries. L’origen de la joguineria actual fou un ninot enllestit el 1878 per Ramon Mira, que esdevingué un autèntic home d’empresa. Al principi del segle XX hi havia tres fàbriques de nines, i el 1950 se'n conservava el mateix nombre. L’augment espectacular tingué lloc el decenni dels seixanta (38 empreses de joguineria); el 1970 n'hi havia 35, però, amb molta diferència, Fábrica de Muñecas de Onil SA (FAMOSA) detenia la major part de la producció. Hom treballa preferentment el polietilè i el clorur de polivinil; els mecanismes s’han imposat a molts de models. L’exportació és un capítol considerable: destaquen com a compradors França, Portugal i Holanda. La immigració, sobretot procedent de la Manxa, ha nodrit la mà d’obra. L’expansió industrial ha donat lloc a un augment de la població (ha doblat el seu nombre del 1960 al 1981). El 74% de la població activa es dedica al sector industrial, mentre que el 4% a l’agricultura. La vila (7 233 h agl [2006], onilencs o onilers ; 697 m alt.) s’estén al raiguer de la solana de la serra d’Onil (1 018 m alt.), allargat d’E a W; el nucli antic, que conserva el palau dels barons de Castalla (en una ala del qual hi ha l’església parroquial de Sant Jaume), obra del s. XVII (amb tres Torres), té un traçat estret i irregular. L’eixample progressa vers l’E a W en quadrícula regular, i a les sortides de carretera s’ajunten les fàbriques. L’aigua potable procedeix de la font del Remanso. El 1666 fou fundat el convent de franciscans observants de Sant Bonaventura, amb una notable església, el qual fou cedit el 1890 a les canongesses (justinianes) de la Concepció. Població d’origen islàmic, juntament amb Castalla fou donada pel governador almohade de València Abu Sa'īd a Jaume I (1245) en canvi de Xest i de Vilamarxant. Formà part de la baronia de Castalla des del 1364, dels Lladró de Vilanova, dels quals passà als barons i marquesos de Dosaigües. El municipi comprèn també les caseries de Vistabella, la Cadolla, Favanella, Fontanar i Mossèn Joan.
Onil El palau dels marquesos de Dosaigües, annexat a l’església parroquial
© Fototeca.cat