i L’Opinió | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

L’Opinió

Primera plana d’un número de L’Opinió (1-IX-1931)
© Fototeca.cat
periodisme period
Setmanari d’esquerra publicat a Barcelona des del 18 de febrer de 1928, amb el suport econòmic de Joan Casanelles.

Dirigit, successivament, per Joan Lluhí, Pere Comas i Armand Otero, i independent de qualsevol partit, comptà amb la col·laboració d’importants escriptors, publicistes i polítics —J. M. de Sagarra, Carles Soldevila, Marcel·lí Domingo, J. Aiguader, Serra i Moret, Àngel Pestaña, Jordi Arquer, etc. — i esdevingué després òrgan d’un nou nucli polític (el conegut com a grup de ''L’Opinió '), de signe republicà, federalista i socialitzant, integrat, entre d’altres, per Lluhí, Comas, Casanelles, Antoni Xirau, J. Ventalló i Xavier Regàs, que pel març del 1931 fou un dels tres grups fundadors de l' Esquerra Republicana de Catalunya . Suspesa la seva publicació del 13 de setembre de 1929 al 2 de maig de l’any següent, per a les immediates eleccions municipals fou convertit en diari, de presentació molt precària, del 6 al 12 d’abril; proclamada la República, deixà de publicar-se fins a la seva sortida definitiva com a quotidià el 4 de juny de 1931. Malgrat el subtítol de Diari d’Esquerra Republicana de Catalunya , el diari, dirigit primer per A. Xirau i després per J. Ventalló, i el grup que l’inspirava, mantingueren sempre una línia política pròpia que aviat entrà en conflicte amb l’orientació aleshores dominant dins l’Esquerra; expulsats d’aquesta (setembre del 1933) els homes de L’Opinió , el diari representà la nova organització creada per Lluhí, el Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra , fins que, suspès per l’autoritat militar el 10 d’octubre de 1934, desaparegué definitivament.

Col·laboració: 
JBCC
Llegir més...