Secretari de destacades personalitats, estigué al servei de Ladislau IV de Polònia. En la seva època fou considerat un gran poeta, però, en realitat, la seva importància rau en la seva doctrina poètica. En l’obra Buch von der Deutschen Poeterey (‘Llibre de la poesia alemanya’, 1624) formulà amb precisió lleis mètriques, introduí l’alexandrí en la poesia alemanya i fixà una sèrie d’enunciats teòrics, completats amb els exemples de Deutsche Poemata (‘Poesies alemanyes’, 1624). També escriví Aristarchus (1617), en defensa de la puresa del llenguatge, Zlatna (1623) i Trostgedicht in Widerwärtigkeit des Krieges (‘Poema consolador en l’adversitat de la guerra’, 1633).