Després d’estudiar al California College of Arts and Crafts i d’uns anys de docència a la Universitat de Hawaii, reprengué els estudis a mitjan anys seixanta i el 1965 obtingué un màster en arts de la Universitat de Stanford. Establert l’any següent a Nova York, on es dedicà a l’ensenyament secundari, el 1968 feu la primera exposició individual. Pertanyé a la generació que, a mitjan 1965, rebutjà l’art pop en favor d’una reflexió més profunda, àmplia i pluridisciplinària del fet artístic, cosa que el portà a explorar diverses tendències que inclouen l’arte povera, l’art conceptual, el land art, l’art corporal, el videoart, les instal·lacions amb ninots, d’un gran dramatisme, així com models d’edificis inversemblants que traspuen un esperit lúdic i humorístic (cases de cap per avall, xemeneies entortolligades, etc.). Construí també escultures màquina que integren llums i sons, fetes a partir de dibuixos, que testimonien el desordre del món.