Erigida en congregació per Gregori XIII (1575), les seves constitucions foren confirmades el 1612 per Pau V. El fundador no volgué fundar cap congregació jeràrquica i centralitzada, de tipus clàssic, sinó una congregació de sacerdots seculars, units entorn del fundador sense cap altre vincle que la caritat i l’apostolat de cara al poble cristià, basat en obres de misericòrdia, predicació, confessió, música sagrada i el foment de la pietat popular. Les fundacions posteriors no tenen cap dependència jurídica de la de Roma, sinó que són regides independentment per un prepòsit, sense superiors generals o provincials. Una adaptació per a França fou feta per Pierre de Bérulle (1611). La primera casa als Països Catalans fou fundada a València el 1645 pel canonge Lluís Crespí i Borja, que en fou el primer prepòsit, i més tard bisbe d’Oriola i de Plasència. La congregació de Barcelona fou fundada el 1673 per Oleguer de Montserrat, canceller de Catalunya, assessor de la generalitat i bisbe d’Urgell a partir del 1689; fou aprovada pel papa el 1677. Actualment hi ha sis congregacions, als Països Catalans: a Barcelona (1673), a Palma (1690), revitalitzada el 1853, a Vic (1723), restaurada per Pere Bach i Targarona el 1843, a Gràcia (1885), a Porreres, Mallorca Oriental (1891) i a Sóller, Mallorca Occidental (1952), per bé que aquesta darrera s’inicià al principi del s. XX sense aprovació papal.