Fill d’Alfons IV o d’Alfons Froilaz. En oposició a Sanç I (956-958 i 960-966), monarca regnant, fou elegit rei per la noblesa lleonesa instigada per Ferran González de Castella, que aspirava a utilitzar-lo en profit propi i que el casà amb la seva filla Urraca. Hagué d’afrontar un atac musulmà, però fou derrotat per tropes cordoveses que acompanyaven Sanç I, mentre els vascons navarresos atacaven Ferran González. Destronat, cercà refugi a Astúries i després a Burgos, d’on fou expulsat per Ferran González (961). Anà aleshores a Medinaceli i a Còrdova, on intentà de negociar l’ajuda del califa, que no aconseguí.