Amb seu a Addis Abeba, fou fundada al maig del 1963. La seva missió principal era promoure la descolonització i l’enfortiment de la independència dels nous estats africans sobre la base, en general majoritària, del no-alineament, així com la cooperació econòmica, política i cultural. L’òrgan principal era la conferència dels caps d’estat i de govern. Integrada per tots els estats independents africans, s’hi adheriren també els nous estats sorgits després de la fundació. L’admissió de la República Àrab Sahrauí Democràtica provocà el 1984 la sortida del Marroc. Assolida la independència de la pràctica totalitat dels territoris africans, el canvi de més repercussió per a la institució fou el desmantellament de l’apartheid i l’ingrés de Sud-àfrica, el 1994. A banda, la inoperància de l’OUA en els conflictes dels Grans Llacs a la darrera dècada del segle XX (forçada per la doctrina de la no-intervenció), l’estancament econòmic i la proliferació de conflictes locals comportaren un replantejament dels objectius i l’estructura de l’organització. Al juliol del 2000, els caps d’estat dels membres de l’OUA signaren l’acta de constitució de la Unió Africana.