Implicat en la rebel·lió de Sanjurjo (agost del 1932), fou destinat a Canàries. Arran de l’aixecament del 18 de juliol fou alt comissari del Marroc i assegurà el pas de les tropes a la Península. Cap d’una divisió en el front de Madrid (desembre del 1936), dirigí (1937) la Jefatura de Movilización, Instrucción y Recuperación, per a la formació d’oficials provisionals. Fou cap dels exèrcits de Llevant (1938-39) i capità general de Catalunya (1939-41), alt comissari del Marroc (1941-45) i cap d’estat major (1945-46).