Orió

Orion

Orió

© Corel

Constel·lació austral situada entre les dels Bessons, l’Unicorn, la Llebre, Eridà i el Taure.

Conté 209 estels visibles a ull nu, dos dels quals són de primera magnitud, cinc de segona i quatre de tercera. Els seus astres principals, Betelgeuse (α -Ori , magnitud 0,7, variable), Rigil (β -Ori , magnitud 0,15) i Bellatrix (γ -Ori , magnitud 1,64), juntament amb χ -Ori , determinen un rectangle gairebé regular que és dividit en dos per una línia quasi paral·lela als costats més curts i que és determinada per tres estels, coneguts amb el nom dels Tres Reis , les Tres Maries o també el Cinturó o Cenyidor d’Orió . Un objecte celeste molt interessant de la constel·lació és una nebulosa d’emissió, anomenada Gran Nebulosa d’Orió , la qual és una de les poques nebuloses observables a ull nu. Una part d’aquesta nebulosa, que és lluny de tots els estels, no emet ni dispersa la llum, i, per tant, hom l’observa com un núvol fosc que, pel seu aspecte, rep el nom de Cap de Cavall . La constel·lació d’Orió és una de les més esplèndides del firmament, i les condicions òptimes per a observar-la des de les latituds mitjanes de l’hemisferi nord (entre les quals hi ha els Països Catalans) es donen a l’hivern i a les primeres hores de la nit.