Anà a Barcelona i estudià Belles Arts i Ciències a Llotja. Assolí el títol d’arquitecte per l’Academia de San Fernando (1833). Es doctorà després en ciències exactes i fou catedràtic i director de l’institut de Barcelona. En qualitat de delegat regi visità l’exposició internacional de Londres del 1851. És autor dels projectes del ferrocarril de Barcelona a Girona i a Sant Joan de les Abadesses. Arquitecte municipal de Sabadell, fou l’autor del pla d’ordenació de la ciutat (1847-58), de les Peixateries (1858) i de la Casa de Beneficència i Hospital (1856). Professor de dibuix a les escoles de Tarragona i Llotja de Barcelona. Amb Oriol Mestres aixecà els plànols de les muralles romanes de Barcelona (1836). Col·laborador activíssim del Boletín de Nobles Artes (1846) i autor del pla d’alineacions d’Hostafrancs i de diverses cases a Barcelona, així com del projecte del conjunt industrial de Can Ricart, al Poblenou (1853). La seva obra més interessant és el projecte de manicomi de la Santa Creu, a instàncies del doctor Emili Pi i Molist (1859), edifici començat molt després de la mort de l’arquitecte (1885).