És navegable durant els darrers 300 km. A la seva vall hom trobà el 1889 (hom n'ha trobades també a les valls d’altres rius del país) una sèrie d’inscripcions que descriuen les gestes de sobirans turcs dels s. VII-VIII i que constitueixen el testimoniatge més antic de la llengua turca. Els caràcters de l’escriptura van de dreta a esquerra o bé són ordenats en columnes que se succeeixen també de dreta a esquerra. Foren desxifrades el 1893 per W.Thomsen. Quant a les lletres (38 en total), hom les creu derivades d’un alfabet pahlevi o d’un de la Sogdiana.