És accidentat al seu sector meridional per la serra d’Orpesa (418 m alt.), prolongació vers l’Est de la serralada del Desert de les Palmes, que arriba al mar en espadat formant el cap d’Orpesa (o punta de les Llances), promontori de 29 m on s’aixeca el far d’Orpesa; aquest tanca pel N la platja d’Orpesa i limita pel s. la platja de les Amplàries, sorral ample i ple de còdols; al S de la petita badia que forma la platja d’Orpesa la costa és alta fins a arribar, prop de Benicàssim, al sector arenós del s. de la torre de Bellver. El sector nord del terme és format per una plana, antigament coberta d’albuferes (albufera d’Orpesa) i de dunes litorals, ja dins el pla d’Albalat dels Ànecs, al límit amb Cabanes de l’Arc. L’agricultura ha estat tradicionalment de secà (1 010 ha) destinat a la vinya, ametllers i garrofers, però progressivament ha estat completada per la transformació de terres baixes i d’aiguamolls en regadiu (300 ha), dedicat al taronger i a les hortalisses. A partir dels anys seixanta el turisme (unes 1 600 places hoteleres i 8 càmpings) ha esdevingut l’activitat econòmica principal; el cap i la costa de la badia han estat coberts per enormes i antiestètics blocs d’apartaments. La vila (3 877 h agl [2006], orpesins; 33 m alt.) és als vessants d’un turó (56 m alt.) aïllat al nord-oest del cap, sobre el qual hi ha les restes de l’antic castell d’Orpesa, bastit a partir del 1530 per Joan de Cervelló i de Centelles, primer senyor de la baronia d’ Orpesa, i que fou arrasat per les tropes franceses el 1811, després que la població hagué de capitular. Resten trossos de la muralla. Els eixamples moderns baixen vers el mar i la carretera general. La costa estigué molt castigada als s. XVI i XVII pel desembarcament dels pirates (incursió de Barba-rossa el 1534; 1619); hom bastí diverses torres de defensa (torre del Rei, dita també torre d’Orpesa, de Bellver, del Colomer, Renegada, de Guimerà). Durant les germanies hi tingué lloc la batalla d’ Orpesa; la seva importància estratègica (la serra talla el pas entre la Plana de Castelló i el Maestrat litoral) explica també la forta resistència davant les forces franceses el 1811 i les tropes de Franco en la guerra civil del 1936-39.
Orpesa
© Fototeca.cat