Actiu a Venècia, Parma i Roma, conreà un manierisme de to dramàtic i fantasiós (Sacrifici d’Abraham, Sant Jordi i el drac, ambdós al Museo e Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols), tot alhora amb violents contrasts de llum i ombres (Els pelegrins d’Emmaús, National Gallery, Londres). Com a arquitecte féu els plànols de l’església de San Stefano a Novellara (1557).