Centre agrícola, la seva principal producció és el vi. La indústria és artesanal. Hom suposa que correspon a l’antiga població etrusca de Volsínia. Pertangué a gots i a bizantins. Anomenada Urbs Vetus per Gregori I, durant l’alta edat mitjana fou la principal plaça forta de la Marca de Toscana. Passà a poder del papat el 1157 i fou dominada per les lluites entre güelfs (els Monaldeschi) i gibel·lins (els Filippeschi). El 1354 fou presa pel cardenal Albornoz; perdé gradualment les seves llibertats i passà a formar part dels Estats Pontificis fins el 1860. La ciutat conserva restes d’època etrusca (s. IV aC), com el temple de Belvedere, i el sarcòfag de Torre San Severo (Museo dell’Opera del Duomo). Entre els monuments medievals es destaca la catedral romanicogòtica (1290-1330), acabada per Lorenzo Maitani i decorada a l’interior amb frescs de Fra Angelico, L.Signorelli, Gentile da Fabriano i d’altres. Són importants les esglésies de Sant'Andrea (s. XI-XII), restaurada al s. XVI, i la de San Domenico (s. XIII). Entre els monuments civils cal esmentar el Palazzo del Popolo (s. XII), el Palazzo dei Papi (1296-1304), actual Museo dell’Opera del Duomo, i el Pozzo de San Patrizio d’A.Sangallo.
Façana principal de la catedral d' Orvieto
© Fototeca.cat