Signà amb els pseudònims de Ricardo Arenales i Porfirio Barba Jacob. Poeta líric de temes romàntics i tècniques modernistes, configura, juntament amb José Asunción Silva i Guillermo Valencia, la línia més important de la poesia colombiana en el pas del segle XIX al XX. Excessivament vehement i angoixat, no aconseguí de traduir amb paraula poètica tota la seva riquesa íntima. Produí uns vuitanta poemes, en tres períodes (1906-15, 1915-25, 1925-39), els millors dels quals són els que tracten del neguit, la perdició, la solitud i la mort. En Acuarimántima (1908-33) el lirisme és tan dens, que arriba a l’hermetisme.