La capital és Ckhinvali (34 000 h [est 1990]). Habitada majoritàrioment per ossets, prop d’un terç de la població és ètnicament georgiana. La peretrojka instaurada per M. Gorbačov a la segona meitat dels anys vuitanta del sXX, hi esperonà el nacionalisme tant georgià com osset (aquest perseguia sobretot la unificació amb Ossètia Septentrional, enclavada a l’aleshores República Socialista Federativa de Rússia), i el 1989 tropes soviètiques hagueren d’intervenir-hi per a aturar una escalada de violència. Amb l’ensorrament de l’URSS i la creació del nou estat independent de Geòrgia (1991), el reforçament del nacionalisme osset i la insistència georgiana en la integritat territorial donà lloc a un conflicte armat que acabà el 1992 amb un acord d’alto el foc i el desplegament de forces de pacificació russes, georgianes i ossetes. El territori restà durant els deu anys següents en una situació indefinida, amb poca o nula presència de l’estat georgià, bé que formant-ne part legalment. En accedir Mikhail Saakašvili a la presidència de Geòrgia (2004) feu explícit el restabliment de la integritat territorial georgiana com un dels objectius del seu govern, cosa que desencadenà de nou el secessionisme osset, que rebutjà també les ofertes d’autonomia. El 2006 se celebraren simultàniament dos referèndums en els quals els ossets votaren massivament per la independència i els georgians establerts al territori la permanència a Geòrgia. Mentrestant, Rússia oferí la ciutadania russa, mesura a la qual molts ossets s’acolliren. L’agost de 2008, una ofensiva de l’exèrcit georgià contra la guerrilla osseta desencadenà un contraatac rus massiu al·legant la defensa dels seus conciutadans, a conseqüència del qual les forces georgianes foren expulsades, així com la major part de la població civil d’ètnia georgiana. Després del conflicte, Rússia reforçà la seva presència militar permanent a la república i, a finals del mateix mes, la Duma (parlament rus) reconegué la independència d’Ossètia Meridional i Abkhàzia (l’altre territori georgià secessionista), front a les protestes de la UE i els EUA.